1 1 f. [LC] Fet de caure, de desfer-se, una construcció. Acabar la ruïna d'un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna. 1 2 f. [LC] per ext. La ruïna d'un imperi, d'un país. Causar una llei la ruïna de la indústria nacional. Això ha estat la ruïna del seu crèdit. 1 3 f. [LC] La cosa arruïnada. El castell és avui una ruïna. 1 4 f. pl. [LC] Restes d'un o més edificis arruïnats. Les ruïnes de Troia, de Cartago, de Palmira. 2 f. [LC] [ECT] Pèrdua gran dels béns de fortuna. Anar una casa a la ruïna. 3 f. [LC] ésser una ruïna Estar del tot decaigut. Aquest home és una ruïna, no és ni ombra del que era.
